El col·leccionista: Francesc Roig Toqués (La Geltrú 1921- Sant Pere de Ribes 2008)
Home polifacètic de cultura autodidacta, curiós, observador i romàntic, amb una paciència infinita. Definit com a tímid pels què el van conèixer, però alhora amb una gran capacitat per a comunicar-se amb la gent. Va fer de la col·lecció el centre de la seva vida i la va compartir de manera altruista amb tots aquells que es van acostar a casa seva.
Nascut al barri de la Geltrú, a Vilanova, on va passar els primers anys de la seva vida, l’any 1934 es traslladà amb la seva família al Mas Carolina, una casa situada prop de la platja, envoltada d’una finca, en una zona agrícola on només hi havia cultius i masos disseminats i des d’on es veien el mar i les barques dels pescadors, algunes encara amb veles.
La proximitat del mar va exercir, des de ben aviat, una potent fascinació sobre Francesc, que no només el convertí en el centre de les seves aficions sinó que, a més, li va despertar l’esperit de col·leccionista que l’havia d’acompanyar tota la vida.
Als 14 anys va construir la primera maqueta, una fragata de quatre pals, que forma part de col·lecció.
S’inicià en el món laboral a l’empresa de Jaume Costa com a aprenent de mestre d’aixa, fins que va marxar a prestar el servei militar com a voluntari a Marina. Durant aquest període va anar embarcat en el vaixell de guerra Sánchez Barcáiztegui, del qual va ser timoner i va estar sis mesos al Museu Naval de Madrid. Aquestes experiències li van donar un coneixement més profund dels temes nàutics i van augmentar la seva passió per tot allò que tenia relació amb el mar.
En acabar el servei militar i per raons econòmiques deixà el taller de mestre d’aixa i entrà a treballar a la fàbrica Pirelli.
En el seu temps lliure va continuar construint vaixells, a partir d’aquell moment, però, només en miniatura, que contribuïren a la formació de la col·lecció i li van reportar nombrosos premis i reconeixements. Entre ells la medalla d’or de les Arts Decoratives en l’Exposició de barcos en miniatura celebrada a la Cúpula del Coliseum de Barcelona l’any 1948 i el diploma d’honor de primera categoria per un model de falua a la Model Engineer Exhibition celebrada a Londres el 1956.
La peça més gran que va construir va ser una fragata de dos metres encàrrec d’una companyia cinematogràfica per filmar la pel·lícula “El tigre de los siete mares”. El Museu del Vi de Vilafranca conserva alguna de les seves maquetes, que s’han escampat per nombrosos països, entre ells: França, Alemanya, Suïssa, Xile, Cuba, Veneçuela, Argentina, Filipines, EE UU, etc. Durant anys l’Ajuntament de Vilanova va obsequiar als seus compromisos amb una maqueta de sardinal feta per ell.
A part de construir les miniatures va escriure articles sobre el tema en revistes especialitzades.
El modelisme naval, però, no era l’única afició del senyor Roig, que va destacar com a fotògraf i cineasta amateur, àmbits en els què també va ser premiat i des dels quals va col·laborar a la conservació del patrimoni tant material com immaterial.
Actualment les filmacions en súper 8 i 16 mm, estan dipositades a l’Arxiu Comarcal de Vilanova per assegurar la seva correcta conservació i facilitar-ne l’accés a les persones interessades. Una de les pel·lícules, titulada “Paciencia embotellada” que recull el procés de construcció d’un vaixell dins d’una ampolla que forma part de la col·lecció del Museu, va aconseguir dotze premis en un any.
La seva implicació en la conservació del patrimoni marítim el va portar a ser un dels impulsors del Museu del Mar, encara que per desavinences amb la primera junta i per incompatibilitat d’interessos es va acabar desvinculant del projecte. Tot i així va col·laborar amb la institució cedint material per a exposicions temporals.
Durant anys va participar de forma activa en l’organització dels actes de celebració de la Setmana del Mar.
Com a mostra d’alguns dels premis que va rebre, l’any 1984 li van concedir el premi Master’s, el 1988 la Merenga de plata i l’any 1997 l’Ajuntament va reconèixer la seva tasca en favor de la difusió del patrimoni i de Vilanova en general atorgant-li la Medalla de la Ciutat i publicant el seu retrat, obra de Màrius Serra, inclòs amb el número 8 a la col·lecció de retrats editats per l’Ajuntament de Vilanova.