Vilanova i la Juanita
Aprofitant l’embranzida de la nit dels museus, aquest diumenge es va celebrar una jornada de portes obertes al Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués de Vilanova i la Geltrú. Va ser l’última oportunitat per poder veure el que encara en queda a l’ubicació original, abans que se’n reobri una seqüela a l’Espai del Far. La iniciativa també va servir per presentar la nova Associació “Amics de la Carpa Juanita i F. Roig Toqués”. La Juanita segueix amb les seves congèneres a la bassa del domicili particular del creador del museu, finat l’any 2008, però des que falta l’amo ja no treu el caparró de l’aigua per menjar de la cullera o xarrupar el rajolí (de brou) que expel·lia el porró. La seva estampa fantàstica és una icona de les petites mostres de color que permetia el món en blanc-i-negre del tardofranquisme. Aquell “red fish eating from a spoon and drinking from a Catalan glass bottle” va saltar a la premsa internacional, el van visitar celebritats com Yul Brinner i protagonitzà reportatges a les televisions europees i nord-americanes. La carpa Juanita va fer d’esquer i el museu de Mas Carolina, la casa marinera dels Roig i Raspall, s’omplí de viatgers, turistes i escolars. Molts lectors recordaran haver visitat els tresors marins de l’atapeït museu tot escoltant la descripció que en feia mon oncle Francisco (llegiu 6Q). Les visites, a qualsevol hora del dia, acabaven sempre amb el ritual de la bassa, i llavors la carpa treia mig cos de l’aigua i xarrupava la cullereta, entomava el rajolí del porró i rellepava una culleradeta per postres. Pel·lícules, fotografies, dibuixos i figures del bestiari faran perviure l’estampa de la Juanita, el porró i les mans d’en Roig Toqués. L’Ajuntament de Vilanova ha instituït un premi que porta el seu nom per guardonar personalitats relacionades amb el mar, com el programa de tele Thalassa, l’oceanògrafa Josefina Castellví, el navegant Julio Villar o el submarinista Eduard Admetlla. El proper 20 de juny se sabrà el premiat d’enguany.
A mon oncle, que col·leccionava rareses de tota mena, li hauria fet gràcia encetar una col·lecció de rètols de carretera abreujats amb el de l’autopista AP-7 que assenyala VILANOVA I LA G. L’amic Enric Gríful, coneixedor de l’origen de la meva família materna, m’escriu per dir-me que quan hi passa en comptes de llegir “ge punt” llegeix “punt ge”. Desconec si les abreviatures dels topònims als rètols viaris estan regulades, però a casa ens ha tocat la grossa, perquè la meva família paterna prové de Sant Guim de Freixenet i a l’alçada de la Panadella, per la A-2, el rètol que ho anuncia diu SANT GUIM DE FNET. Tant costa de dir les coses pel seu nom amb totes les lletres?
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/5/14
CARPA JUANITA 